'

Els nostres pobles

A l’Alta Anoia trobareu un ventall de pobles i nuclis rurals molt interessant, la majoria d’ells ben vius, on les cases que trobareu, la seva gent, poden parlar de moltes generacions enrere treballant i vivint a l’Alta Anoia.

 

Argençola

Argençola

www.argencola.cat

Es un municipi a la comarca de l’Anoia situat a la part occidental de la comarca. El municipi té 223 habitants.

El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km², un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà.

L’economia es basa sobretot en l’agricultura. Les terres conreades són dedicades gairebé en la seva totalitat als cereals, amb alguns claps residuals de vinya i olivera.

Calaf

Calaf

www.calaf.cat

Calaf és una vila i municipi situat a la comarca de l’Anoia (Alta Anoia) a l’altiplà de Calaf o la calma de Calaf. És la capital de la comarca natural de l’Alta Segarra, i el setè municipi en població de l’Anoia. El municipi consta de 3.475 habitants.

El municipi amb una extensió de 9,22 km² és el més petit de l’Alta Anoia després del de Sant Martí Sesgueioles, però s’hi concentren gran part dels habitants de la seva contrada. Gairebé no té hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval.

La capitalitat econòmica de Calaf s’exercia antigament sobretot pels mercats i les fires. El mercat de Calaf, tan famós fins i tot per les contalles, que l’han fet passar al camp de les dites folklòriques, existia des d’abans del 1345. Se celebra cada dissabte a la plaça dels Arbres.

Calonge de Segarra

Calonge de Segarra

www.calongesegarra.cat

El municipi de Calonge de Segarra, dotat de caràcter plenament rural, compta amb 200 habitants i una extensió de 37,28 km2. Està format per diverses masies disseminades i pels nuclis de població, com Aleny, Dusfort, Mirambell, Sant Pere de l’Arç ( o Sant Pesselaç ) el Soler i la Raval d’Aleny.

El municipi està situat al nord de la comarca de l’Anoia al límit amb les comarques veïnes de la Segarra, el Solsonès i el Bages.

La seva història documentada es remunta al segle II aC quan es té constància d’una població habitada per forasters o propis d’una colònia, tal com etimològicament indica el seu nom: “colonicus”, provinent del llatí.

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit de Riubregós

www.riubregos.cat

Situat a la vall del Llobregós, comarca de l’Anoia pertanyent a l’Alta Segarra , llinda amb la província de Lleida amb els municipis de Torà, Ivorra, Estaràs i La Molsosa, i també amb els municipis de Calonge de Segarra i Pujalt pertanyents a la província de Barcelona.

El poble és d’origen medieval i nascut en terres de frontera, a redós d’un castell que encara avui s’alça majestuós i emblemàtic entre les seves pròpies ruïnes. L’economia del poble està basada en l’agricultura, la ramaderia i els serveis.

Copons

Copons

www.copons.net

El municipi de Copons està situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.

El seu terme compte amb una extensió de 18,7 km2 i limita al nord amb els termes de Veciana i Rubió, tot i que amb aquest darrer municipi també hi limita a l’est. Al sud limita amb el terme de Jorba i a l’oest amb el municipi de Sant Guim de Freixenet, ja de la Segarra.

Una passejada tranquil·la per Copons ens transmet que estem envoltats d’història. Un gran nombre de cases nobles, façanes blasonades i amb brancals de pedra picada ens parlen de segles de prosperitat.

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei

www.pratsderei.cat

El municipi dels Prats de Rei, de 32,76 km: d’extensió, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 700 m sobre el nivell del mar, és situat als altiplans segarrencs de la comarca de l’Anoia, en un extrem de la Depressió Central i al centre d’una petita vall formada pel tot just naixent riu Anoia, inici de la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena.

El municipi es format per la vila dels Prats de Rei, situada al centre del terme, i pels nuclis urbans i poblets de La Manresa, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí.

El terme municipal de formes capritxoses i irregulars, limita amb els de Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, Pujalt, Veciana, Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rubió.

Pujalt

Pujalt

www.pujalt.cat

Pujalt és un petit municipi de la comarca de l’Anoia, al límit de la província de Barcelona i tocant amb la comarca de la Segarra.

L’altitud de l’altiplà fa que sigui un lloc d’àmplies panoràmiques vers els Pirineus, les crestes de Montserrat, les serres de Pinós, de Boixadors, de Rubió i els plans d’Urgell.

El terme de Pujalt, de 31,43 km² d’extensió i amb uns 200 habitans, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona.S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud.

Però el municipi de Pujalt és també el conjunt de petits nuclis: l’Astor, Conill, La Guàrdia Pilosa, Vilamajor i Pujalt, que amb les seves cases de pedra, estrets carrerons i passos coberts que conserven tot el seu encant.

Rubió

Rubió

www.rubio.cat

Rubió és un municipi de la comarca de l’Anoia pertanyent a l’Alta Segarra, Catalunya. El municipi consta de 229 habitants i té una extensió de 48 km². És un dels municipis més grans de l’Alta Segarra, i a la vegada té la població més reduïda de tota la zona. Rubió té un relleu molt accidentat, sent el seu punt culminant a la serra de Rubió, a 837 m.

El terme municipal limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix i Aguilar de Segarra i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei, Copons, Jorba i Òdena. És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages.

Sant Martí de Sesgueioles

Sant Martí de Sesgueioles

www.sesgueioles.cat

Sant Martí Sesgueioles és un poble que pertany administrativament a la comarca de l’Anoia. Té una superficie de 3,8 km2 i compta amb prop de quatre-cents habitants.

La vila de Sant Martí, a 646 m. d’altitud, es troba arrelada vora els últims graons que menen l’altiplà de la Segarra, en els pendents suaus d’una petita vall que bressola una de les capçaleres del riu Anoia, que travessa el poble pel bell mig.

El terme municipal limita, des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb els municipis de Calaf, els Prats de Rei i Pujalt.

Sant Pere de Sallavinera

Sant Pere de Sallavinera

www.sallavinera.cat

El terme de Sant Pere Sallavinera amb 21,95 km2 s’estén pel vessant sud del turó de Boixadors. L’element més característic d’aquest municipi és el de Boixadors, documentat des de l’any 1014. Situat a 848 m d’altura, és visible des de gairebé tota l’Alta Anoia.

Com gairebé tots aquests municipis, la població de 167 habitants, viu repartida en diversos nuclis rurals com ara Sant Pere Sallavinera, la Llavinera, la Fortesa, Boixadors i la Querosa, i en cases de pagès aïllades. El terme municipal és poc uniforme, amb grans contrastos paisatgístics. És l’única població de la zona que té una important massa forestal.

Veciana

Veciana

www.veciana.cat

El municipi de Veciana, de 38,89 km2, té la població de 173 habitans disseminada en sis nuclis habitats, així com en multitud de masies.

Veciana, situat al centre del municipi trobem el nucli de Veciana, on hi ha situada la casa consistorial.

Montfalcó el Grós, el nucli va néixer a redós del seu castell, del qual actualment en queden poques restes d’una de les torres cilíndriques.

Sant Pere del Vim, el nucli enclavat al costat de la carretera C-1412, està format per poques cases i l’església romànica del segle XI.

Segur, el nucli gràcies als 780 metres d’altitud en què està situat ofereix unes fantàstiques vistes panoràmiques de l’altiplà Calafí.

Santa Maria del Camí, el nucli enclavat a peu de l’antiga N-II encara conserva elements del seu esplendorós passat.

La Rubiola un petit nucli a l’extrem del municipi, a tocar del terme de Sant Guim de
Freixenet.